Però, com fer-ho? Necessitaríem algun lloc per jugar, equips, equipament esportiu... i, sobretot, implicació. Des d’un bon principi la universitat ens va oferir el seu suport per tirar endavant l’activitat i buscar-nos un camp on jugar. Per altra banda, hi havia força gent de diverses classes disposada a apuntar-se si, finalment, arribàvem a bon port. Per tal de tantejar el nivell general d’implicació, vam enviar un mail a tots els estudiants del centre, i el resultat final va ser que es podien crear fins a 4 equips de futbol 7.
 
Un cop entregades les llistes al centre, ells es van encarregar de gestionar el lloguer del camp (al Club Athlètic Terrassa). Es van fixar un calendari i unes normes amb els que tothom va estar d’acord, i el dia va arribar. Es van jugar els dos primers partits, i es va veure que l’esforç havia merescut la pena.
 
El resultat, al final de tot, és la part menys important. S’ha provat que es pot organitzar un torneig de forma efectiva, i aquest mateix tornarà a ser l’objectiu per a l’any vinent. L’esperança llavors serà implicar un nombre encara major de persones en el projecte, i que així, poc a poc, es converteixi en un “clàssic” de la universitat.
 
Què qui ha guanyat? Doncs en el moment de l’escriptura això encara no està decidit, i és que encara queden partits per jugar. Però, sincerament, aquest és un fet que tots, per unanimitat, considerem secundari...

Publicat el dimarts, 29 de juny de 2010