1.- Vostè es considera un emprenedor?
Sí. Tant si entenem l’emprenedoria des del vessant personal de crear nous negocis i conceptes, com  si l’entenem en el vessant  de treballador per a tercers on també és important aportar valor afegit a l’empresa.

Com a empresari considero imprescindible que els treballadors siguin pro actius i que aportin valor afegit, i emprendre és un d’ells.

2.- Com hem comentat amb altres entrevistats, al nostre país, algunes empreses de nova creació estan superant bé la crisi i, fins i tot, creen llocs de treball. És una oportunitat emprendre en temps de crisi econòmica, o si no hi ha crèdit és complicat?
Sempre hi ha oportunitats. Els mercats són molt grans i les opcions sempre són amplies. Emprendre no entén de crisis econòmiques.

Quan tot funciona bé i la gent té feina, és normal que ens estanquem i no vulguem arriscar. Per aquest motiu sembla que ara emprendre sigui la taula de salvació per a molts i que ara que vénen mal dades la gent vulgui realitzar els seus somnis emprenedors.

Com be comentes, el finançament dels projectes és molt important però no la base primordial. Depèn de cada cas.
 
3.- Les administracions estan ajudant com cal per a facilitar que es creïn o desenvolupin empreses?
A títol personal puc confirmar que he trobat molt recolzament en les administracions. Be sigui per a l’obtenció de finançament, com per a la recerca d’informació per a nous projectes.

Sí que es cert que de vegades tot és molt enrevessat, però sí que hi ha ajudes i possibilitats per a obtenir-les.

4.- Li sembla que  les nostres empreses tenen massa arrelada la cultura de la subvenció per a engegar projectes?
Home, quan vols desenvolupar nous projectes és normal que miris de trobar les millors eines per a tirar endavant el negoci i, per suposat, obtenir subvencions i ajudes de finançament és un dels passos obligatoris que un ha de fer sempre. Tot i que amb això no estic dient que si no aconsegueixes subvencions no puguis tirar endavant el teu projecte.

Sempre hi ha vies alternatives per a aconseguir-ho.

5.- Què és més factible a curt termini, innovar en producte o en processos?
Considero que han d’anar agafades de la mà.

En el nostre cas, quan vam comprar Comansi, teníem molt clar que calia dotar l’empresa de nous productes i innovar, per tal de tenir un catàleg de productes molt més ampli, adaptat, coherent i fort per tal de poder lluitar a tots els fronts.

Així mateix, també teníem molt clar que arribaven a una empresa on la mitja d’edat dels treballadors és de 50 anys i la mitja d’anys treballant a l’empresa és de 18 anys i que, per tant, s’havien de millorar molts dels processos interns de l’empresa per tal de professionalitzar-la.

Considero molt important, independentment de la situació econòmica que hi hagi, revisar periòdicament tant els processos com l’evolució dels nous productes per tal d’evitar caure en la relaxació i desviar-se de la realitat del mercat i de l’empresa.

6.- En el seu sector, el dels jocs per a nadons i infants fins als 10 anys, com enfoquen l’estratègia de màrqueting?
Considero que el millor màrqueting es tenir el millor producte (entès com a producte de qualitat i adaptat a les noves situacions del mercat) i el millor servei. Ara per exemple, acabem de treure al mercat la col•lecció de les figuretes del jugadors de la selecció espanyola amb motiu del Mundial de Sud-àfrica, la Roja Toons (www.larojatoons.es), amb la qual arribarem a en més de 20.000 punts de venda. Aquest és un clar exemple del que deia al principi d’aquesta pregunta: producte adaptat a la realitat del mercat i bon servei.

Així mateix, és important dir que en el nostre cas, tenim una clientela molt atomitzada i basada en el client tradicional (botigues de joguines) i tenim molt clar que em de donar el màxim recolzament als nostres clients donant el millor servei amb la màxima celeritat i donant eines que facilitin la venda dels nostres productes, com els materials de punt de venda (expositors, vitrines, stoppers, etc) que ajuden a millorar l’exposició de producte, faciliten la rotació de les referències i ens permet tenir presencia de marca en el punt de venda.

Es també imprescindible desenvolupar una bona comunicació i utilitzar al màxim totes les possibilitats que ens dóna l’entorn d’Internet. Aquesta és una de les vies de comunicació a tenir més en compte per la seva capacitat de segmentació i per l’obtenció de resposta directa i ràpida per part de clients i consumidors.

Naturalment, també realitzem campanyes de televisió a la temporada d’estiu amb els nostres productes estrella, la Bola Loca i la Pala Loca, que actualment estan sortint a diari a les nostres televisions.

En general, no m’agrada mirar a curt termini i m’agrada desenvolupar projectes que puguin tenir una bona resposta en un futur proper, però amb capacitat d’adaptació a les necessitats actuals del mercat. És la base per tal de tenir una trajectòria més lineal i no deixar-se portar massa per les situacions quotidianes que ens poden fer perdre de vista l’objectiu final.

7.- Creu que els joves que entren al mercat laboral tenen menys por de fracassar i arrisquen més que les generacions anteriors?
La gent jove assumeix més riscos que la gent gran pel seu ímpetu d’obrir-se camí i també per la pròpia inexperiència laboral que es tradueix en no calibrar degudament els pros i contres de les diferents situacions que es poden trobar pel camí.

Quan un comença la seva vida laboral, sempre té la sensació que es pot menjar el món, que les seves idees són les més trencadores, que pot aportar moltes més coses i sempre vol demostrar a la gent gran que, tot i ser jove i inexpert, està preparat per a tot.

Una altre diferencia entre joves i grans que fomenta la emprenedoria es, que la gent jove té una visió romàntica dels negocis, a part que, com a norma, no tenen obligacions familiars, ni cuidar nens, ni hipoteques per pagar. Tot això ajuda a que el joves vulguin fer realitat les seves idees i projectes.

Naturalment, hi ha un factor cultural que ens diferencia dels nostres pares i avis: ara estem molt habituats de viatjar, a parlar idiomes, a intercanviar opinions amb persones d’altres països i això ens permet tenir una visió molt més amplia de les possibilitats de negoci.

8.- Molts d’aquests joves volen empreses més horitzontals, amb més equip, menys jerarquies i més flexibilitat per a treballar. És cap on van les empreses del segle XXI?
Tal com deia al final de la pregunta anterior, avui els joves estan més acostumats a relacionar-se amb altres persones del seu mateix àmbit. Estan més acostumats a compartir opinions, a experimentar amb els altres.

A nivell empresarial, és molt important que els equips de treball es nodreixin els uns dels altres. Tothom té experiències que l’han ajudat a formar-se i que poden ajudar en determinades situacions.

Treballar en equip redueix l’estrès dels treballadors ja que tots són un i tots han d’anar en una sola direcció i, per tant, s’evita la situació de solitud que de vegades un pot sentir si no treballa en un entorn d’equip.

També és molt important que la gent entengui que un equip ho és tant per les coses bones com per les dolentes. S’ha d’evitar sempre caure en personalismes. Si les coses van bé, un no pot pensar que ha estat gracies únicament  i exclusivament a la seva feina. Tots els membres de l’equip formen part de l’engranatge per tal que la roda giri. Si no es pensa així, s’està posant la primera pedra per a crear tensions en l’interior de l’equip de treball.

Quant a les jerarquies, sempre existiran perquè sempre hi ha d’haver algú que faci de guia de l’equip, que valori i assumeixi les decisions que es prenen a les empreses.

Personalment, a Comansi, m’agrada que els treballadors es sentin tots membres del mateix equip i que la feina que fa cada un formi part de l’engranatge de l’empresa. Sempre dic als treballadors que si la gent de magatzem no prepara les sortides de comandes, no té sentit que a administració s’afanyin a facturar. Igual que si des de marketing no es desenvolupen les eines comercials adients, no serà possible que els comercials puguin vendre i oferir degudament els nostres productes als clients. Amb tot això vull dir que tot està interrelacionat i que, per tant, s’ha d’evitar caure en personalismes. L’equip ho és tot.

9.- Pel que fa al futur de la crisi, veu l’ampolla mig buida o mig plena?
Sempre m’agrada veure l’ampolla mig plena. M’agrada la pro activitat i pensar sempre en positiu. No s’han de veure problemes, si no resolucions dels problemes.
Tinc molts projectes damunt de la taula i m’agradaria poder dur a terme tots i cada un d’ells independentment de la situació econòmica que hi hagi en cada moment.

És el que té el fet de tenir sempre un esperit jove…




Informació bàsica de Daniel Rossinés:
Dades Biogràfiques:
Dia i lloc de naixement: 15/05/1977 Barcelona   
Aficions: Fer qualsevol activitat física. Actualment m’estic preparant per fer triatlons. M’ajuda a estar en forma i a eliminar l’estrès diari

Formació acadèmica:
Diplomatura Comerç Internacional (Universitat de Barcelona)
Postgrau International Business and Marketing (University of Washington, USA)
MIBA EUNCET

Trajectòria professional:
-    Marketing Manager Yamaha Motor España Divisió motocicletes i scooters
-    Brand Manager Espanya i Portugal Nike Timing
-    Director agencia comunicació Xcommunication
-    Director Gerent Comansi

Publicat el dimecres, 02 de juny de 2010